Inauguració del grup escultòric Sant Jordi i el drac

Plaça Catalunya, Figueres

En aquest grup escultòric faig una interpretació simbòlica i arquetípica de les figures de Sant Jordi i el Drac: la de la lluita entre dues forces antagòniques i indissociables que, en el seu confrontament i en la recerca per trobar un equilibri, són el motor que fa avançar la humanitat.

La figura humana representa tot el que té de raciocini el gènere humà, la part que propugna els valors de la solidaritat, l’amor, la cultura..., uns valors que necessita defensar enfront de la part més inconscient, la seva ombra, d’on prové l’egoisme, la mentida, la insolidaritat, l’enveja, etc., que és representada per una bèstia inclassificable, en aquest cas, el drac llegendari. Home i bèstia, allò que és conscient i allò que és ocult, el bé i el mal, l’àngel i el dimoni, Ormazd i Ahriman, el yin i el yang, que, situats en un pla d’igualtat, es miren, es temen, es respecten i es valoren. Cadascú sap la mesura de les seves forces tant com coneix les de l’altre.

A l’escultura la batalla no ha esclatat, no hi ha violència manifesta, no hi ha sang, ningú no ha guanyat i ningú no ha estat vençut. Es palpa una situació de gran tensió que es manté en equilibri. Simbolitzo Sant Jordi en la figura nua d’un home, nuesa que evita la seva identificació amb cap grup social o cultural i que el fa intemporal. L’únic element que té una representació referencial és l’espasa, una espasa que està dissenyada i preparada per a la lluita i que a l’escultura està en repòs. Amb una mà l’home l’agafa d’una manera amenaçant i amb l’altra, alhora, en protegeix el tall. És un gest de demostració i al mateix temps de força i de control. Conscient dels seus dimonis interiors i exteriors, l’home és capaç de plantar-los cara. Tracto el tema d’una manera expressionista. Per això les figures, tant l’humana com la del drac, mostren voluntàriament una desproporció important dels membres per tal d’escapar de la representació concreta i accentuar-ne el caràcter simbòlic i arquetípic. El modelat dels cossos, expressiu i esquemàtic, sense gaires concessions a una idea amable de l’estètica, està en funció de les tensions físiques i emocionals que vull transmetre, amb un texturat matèric i vigorós que accentua el fet de ser una al·legoria d’unes potents forces de la natura.