.jpg)
Exposició d'escultures a Ca l'Anita, Roses
Recull d'escultures de bronze, fusta, terracota i ferro, plenes de significat i simbolisme, on Mercè Riba plasma com l'home encarant-se amb el cercle imparable de la vida s'arrapa a esquerdades certeses per encarar el repte quotidià de no deixar-se engolir per les circumstàncies
L'obra, creada per l'artista Mercè Riba, homenatja els diferents col·lectius implicats en la lluita contra la COVID-19, així com les víctimes que l'han patit en primera persona i les seves famílies
Els premis Liberpress d'enguany han volgut homenatjar a 10 col·lectius implicats directament en la gestió de la pandèmia de Covid19 en representació d’aquelles persones de diversos àmbits professionals que han ajudat de manera solidaria a fer més planera la situació, el voluntariat i les víctimes que l'han patit en primera persona.
Coincidint amb el bicentenari de la mort de Narcís Monturiol, la XI edició d’Empordoneses partia del suggerent lema Immersió!
.
Avui, sense el coronavirus, hagués sigut un dia especialment emotiu per a mi!
Un dia de doble inauguració: la inauguració de la convocatòria interdisciplinar que promou Empordoneses sobre la figura de Narcís Monturiol a Casa Empordà de Figueres i la inauguració d’una exposició individual en la que hi he estat treballant intensament a Ca l’Anita, Roses, cites, que com si fossin cotó de sucre de barbapapà, han desaparegut quasi abans de degustar-les.
Escultura en bronze integrada en les rocalles de les terrases d'una finca particular, que representa a una dona que aixeca la mirada del seu llibre de lectura, per admirar la bellesa del mar de la badia de Portlligat de Cadaqués
TANGÈNCIES és un exercici de consciència creativa, una aventura a migcamí entre les ombres d’allò etern i passat i la llum de la trobada, de la intersecció, del contacte. La unió d’universos distants i la fractura d’aquests, sempre en pro de la creació.
L´obra I tu...qui ets?, de Mercè Riba convidada a participar en l'apartat Mulheres e cidadania de la Bienal.
La escultora Mercè Riba, Menció d’honor a la III Bienal, és artista convidada a la IV Bienal internacional Mulheres D’Artes que se celebra a la ciutat turística d’Espinho, a 15 km. d’Oporto, Portugal La inauguració, amb presencia de les autoritats locals i d’un nombrosíssim públic, va tenir lloc el passat 25 d’abril, commemoració de la revolució dels clavells i festa nacional portuguesa. L’exposició restarà oberta fins al 24 de juny de 2017 en les sales del Museu Municipal d’Espinho, una magnífica i moderna construcció que reinterpreta l’antiga fàbrica de salaons Branda, Gomez que, en el seu màxim esplendor va ser la més gran d’Europa. La mostra, amb dos artistes convidades, la pintora portuguesa Ana Pais Oliveira i l’escultora Mercè Riba, recull les obres seleccionades entre les presentades a la biennal d’Artentre les que hi ha la de l’empordanesa i comissaria de la recent exposició col·lectiva Tangències, presentada a l’Escorxador de Figueres, Pilar Farrés.
Resum de la conversació artista a artista que vaig tenir en el meu taller de Llampaies amb el pintor i gestor cultural Carles Bros entorn a la meva obra, el meu treball i la meva manera d'entendre l'art. Aquest reportatge, inclòs en la sèrie ART A L’EMPORDÀ es una producció de EmpordàTv.
Tangències és un projecte artístic que posa en contacte peces arqueològiques empordaneses de diferents èpoques triades pel seu indubtable valor patrimonial, amb la reinterpretació que fan d'elles artistes actuals.
.jpg)
V Mostra d’ Art Contemporani dedicada al vent, al passeig del Mar, Port de la Selva, del 9 al 16 de juny. Esdeveniment en què artistes de diferents disciplines exposen al llarg del passeig marítim d’aquesta vila les seves propostes relacionades amb la tramuntana (fort vent del nord característic de la zona) i la seva influència en el medi natural, urbà o humà. L’obra amb la qual participo al Tramuntanart, Segons bufi el vent..., és un gallet, o sigui un element mòbil capaç d’orientar-se en la direcció del vent. Però en la meva proposta hi entren dos gallets, dues figures escultòriques independents que el vent fa girar cada una sobre el seu propi eix. Representen dues persones, concretament un home i una dona, que em serveixen com a metàfora sobre la variabilitat, fragilitat i futilitat de les relacions humanes que a
Segon bufi el vent...
es busquen, es refusen o simplement s’ignoren.
En aquest grup escultòric faig una interpretació simbòlica i arquetípica de les figures de Sant Jordi i el Drac: la de la lluita entre dues forces antagòniques i indissociables que, en el seu confrontament i en la recerca per trobar un equilibri, són el motor que fa avançar la humanitat.
He sigut invitada novament a participar en el 13 ème Symposium Catalan de Sculpture de Saint Génis des Fontaines, un petit poble del sud de França. En aquesta ocasió he seleccionat per participar-hi, cinc terracotes que estiguessin en consonància amb la pau i el recolliment que respira el claustre romànic en el que romandran exhibides. Tres de elles pertanyen a la sèrie Acolliment i tracten del sofriment i de la fragilitat humana i de la seva necessitat de ser acollit por el altre. Les altres terracotes pertanyen a un treball més extens que vaig fer sobre les Metamorfosi d’Ovidi. Una parla del dolor i la ira de Apol·lo davant la mort de Jacint i l’altre de la lluita del Minotaure per trencar les seves presons.
A la Galeria Tuset el pintor Daniel Torrent i jo mateixa exposem el resultat de la proposta compartida per tots dos d’actualitzar amb la nostra interpretació artística el missatge implícit en la mitologia clàssica. L’elecció dels temes i on ha posat l’accent cada artista són dos aspectes que ofereixen una visió calidoscòpica del tema, en què a vegades pintura i escultura coincideixen i se superposen i d’altres es complementen, cosa que ofereix diferents lectures del contingut simbòlic del mite.
