Metamorfosi

Galeria Tuset. Barcelona

A la Galeria Tuset el pintor Daniel Torrent i jo mateixa exposem el resultat de la proposta compartida per tots dos d’actualitzar amb la nostra interpretació artística el missatge implícit en la mitologia clàssica. L’elecció dels temes i on ha posat l’accent cada artista són dos aspectes que ofereixen una visió calidoscòpica del tema, en què a vegades pintura i escultura coincideixen i se superposen i d’altres es complementen, cosa que ofereix diferents lectures del contingut simbòlic del mite.

Davant la impossibilitat de comprendre el món en tota la seva extensió i complexitat, hem posat la vista sobre el mite, com a forma el·líptica i poètica d’explicar els misteris. L’ambigüitat de la metàfora permet de fer-ne diverses lectures i interpretacions i conserva intacta la fascinació d’històries creades fa milers d’anys. Per preparar aquesta exposició hem treballat sobre el text de Les metamorfosis d’Ovidi, precisament perquè es tracta d’un text cabdal en la creació de l’imaginari de l’art occidental. Això ens ha permès reflexionar sobre temes com ara la cultura com a superposició de capes i reformulació de continguts, o sobre com s’adeqüen les formes a les diferents èpoques; però també ens ha ofert un ventall de temes intemporals com la creació, la pèrdua, la venjança i sobretot l’amor, i ens ha mostrat que el comportament i les passions humanes han canviat ben poc i també que les necessitats emocionals i psíquiques de l’ésser humà resten inalterades. En el món fluid que Ovidi ens presenta, on no hi ha fronteres clares entre els regnes mineral, vegetal, animal i diví, ni entre els diferents sexes (quants n’hi ha?), el principal motor de l’acció .